Encarna Espunya

És professional de la salut des de fa 40 anys, primer com Espinóloga, pertany a la primera promoció de l’escola Philadelphia Spinal Tutorium, creada pel llavors innovador quiropràctic el Dr. Reginald Gold.

Una vegada a Espanya, es va formar com a Fisioterapeuta i Osteòpata a la Universitat de València; de la que va ser, més tard, professora associada en el Departament de Fisioteràpia. A més a més va ser professora  de la Universitat Cardenal Herrera de València.

A l’àmbit de la teràpia manual, té més de 20 anys d’experiència docent ja que ha format, en les tècniques de l’Espinologia, a nombrosos professionals de la Salut.

Va realitzar el postgrau en Fisioteràpia Pediàtrica en la Universitat de València (Espanya) i ha participat activament com a assessora i docent de manera voluntària en ONG’s a l’àmbit de la discapacitat, tant a València (Espanya) com a Santiago del Estero (Argentina).

Però l’any 2013 la seua vida va canviar per sempre, ja que, fins aquell any, patia dolors musculoesquelètics i altres símptomes que li acompanyaven des que tenia memòria. A més a més, tenia artrosi a les mans, cosa que convertia el seu treball com a fisioterapeuta i terapeuta manual en un verdader suplici. Sentia dolor diàriament i fent, a més, la cosa que més disfrutava; però havia après a viure amb allò, ja que el dolor, segons s’ho havien diagnosticat, era “crònic”. 

Aquell any la serendipia va fer que trobara dos llibres que van canviar la seua vida professional i personal. Un va ser “Libérese del dolor d’espalda” del Dr. John Sarno, i l’altre ”El laboratorio del alma ” de Stella Maris Maruso. Ambdós varen despertar en ella alguna cosa que encara hui no es deté. Començà un camí que li va permetre revertir el seu dolor i els altres símptomes que li afligien, alhora que va iniciar una cerca d’informació i capacitació en medicina cos-ment, tractament del dolor crònic i del que ara es coneix  també per desordes psicofisiològics.

A causa de la seua formació acadèmica ortodoxa, és condició sine qua non que tot el que investiga i aprèn tinga evidència científica. Va ser així com va trobar, al Regne Unit, el “SIRPA Approach” en línia amb el treball del Dr. Sarno, en el que va estudiar i es va capacitar. A continuació, va traduir al castellà el llibre de la seua col·lega britànica, la fisioterapeuta Georgie Oldfield, titulat ”Dolor Crónico: La clave para tu recuoeración” que representa una gran aportació a estos temes, ja que hi ha molta literatura en llengua anglesa, però molt poca en castellà. A l’abril de 2015, en la “London Inaugural Conference in Chronic Pain” va començar un vincle professional amb els doctors David Hanscom, David Clark, i Howard Schubiner, als que considera els seus mentors, i amb el que continua aprenent en la PPDA (Psychophysiological Disorders Association) en els Estats Units, de la que també és membre.

En la Universitat de València va assistir a diversos seminaris, tallers i congressos d’actualització científica que es van realitzar en l’àmbit de la “Pain Neurociencie Education”  amb professors de la mesura del Dr. Lorimer Moseley, entre altres. Va ser en aquell àmbit on va conèixer el neuròleg Arturo Goicoechea, amb el que va realitzar diverses capacitacions: una en el tractament de la migranya i una altra en el tractament del dolor i el moviment. Ací també va conèixer la labor d’investigació i divulgació de la S.E.F.I.D. (Societat Espanyola de Fisioteràpia i Dolor) , de la que també és membre.

El treball de Stella Maris Maruso la va iniciar en la PsicoNeuroEndocrinoInmunología (PNEI) , específicament en la seua aplicació pràctica en malalties “suposadament incurables”, tal com ho fan en la Fundació Salut d’Argentina i en la Associació Generar Salut, d’Espanya. Amb ambdós organitzacions ha col·laborat en els últims sis anys. En 2020, va completar la seua capacitació en aquesta disciplina, en el curs virtual dirigit pel prestigiós autor i professor de mida internacional: Dr. Daniel Cardinali.

La seua preparació té dos vessants: d’una banda, entén les persones que pateixen dolor crònic i sap pel que estan passant que, en poques paraules, pot resumir-se així: a més del patiment en si, els pacients tenen la creença induïda de que el “dolor crònic” és incurable; d’altra banda, coneix també la frustració que produïx, com a professional de la salut, només donar alleugeriment al dolor i generar dependència de tècniques o medicaments.

A través de l’abordatge que lidera, va poder alliberar-se del seu propis dolors i afeccions cròniques, i ja no témer-los més i, per l’altra banda, sentir l’enorme satisfacció que dóna donar solució definitiva als dolors crònics i desordes psicofisiològics que altres patixen. 

En l’actualitat brinda tractament personalitzat per via telemàtica en tota la comunitat de parla hispana.